i Miguel Artola Gallego | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Miguel Artola Gallego

història hist
Historiador basc.
Sant Sebastià, 12 de juliol de 1923

Catedràtic a les universitats de Salamanca i autònoma de Madrid des del 1948, s’ha centrat sobretot en l’estudi tant de l’Antic Règim com dels orígens, la configuració i el caràcter del liberalisme espanyol: Los afrancesados (1953), La España de Fernando VII (1968), La burguesía revolucionaria (1974), Los ferrocarriles en España: 1844-1943 (1978), Antiguo Régimen y revolución liberal (1979), El modelo constitucional español del siglo XIX (1979), La hacienda del Antiguo Régimen (1982), La monarquia española (1999). Ha dirigit diverses obres col·lectives, entre les quals una Historia de España en 7 volums i Enciclopèdia de Historia de España, en 3 volums (1988). Membre de la Real Academia de la Historia (1982), és president de l’Instituto de España (1986), premi Príncipe de Asturias de ciències socials (1991) i Premio Nacional d’història (1992).

Llegir més...