i Artús | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Artús

mitologia mit i història hist
Heroi gal·lès.
Gal·les, segle VI — Gal·les, segle VI

És esmentat per primera vegada en un poema gal·lès, el Gododdin (~600), i torna a aparèixer com a capitost victoriós sobre els anglosaxons en l’obra de Nennius, Historia Brittonum (~800) —traducció llatina d’un poema gal·lès perdut, segurament del s VII—, en els Annales Cambriae (~955) —còpia d’un text anterior— i en un altre poema gal·lès del s X, El botí d’Annwfn. En totes aquestes obres, Artús apareix com un cabdill vencedor i heroi salvador, que arriba a convertir-se en un semideu en els mites gal·lesos, que es multipliquen fins a constituir un corpus literari comú a tots els britònics. El poema Culhwch i Olwen (~1100), recollit, com altres, en els Mabinogi, encara presenta una imatge prou clara del cabdill i heroi històric. Totes aquestes tradicions foren àmpliament tractades en els Gesta Regum (1125), de Guillem de Malmesbury. Aquesta imatge s’anà transformant i barrejant amb altres elements folklòrics, a través de Geoffrey de Monmouth, autor de la Historia Regum Britanniae i la Prophetia Merlini (1135), considerades com la font immediata de les obres cabdals de la matèria de Bretanya. Amb aquestes obres i amb Chrétien de Troyes, la figura del rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona entrà plenament a través de França, en el corrent literari europeu, i en constituí el corpus medieval més vast. La relació entre Artús i el savi màgic Merlí fou aprofitada per Robert de Boron per a introduir la sèrie de llegendes cristianes que transformaven aquest conjunt cèltic en la gran vulgata del Sant Greal, atribuïda a Walter Map.

Col·laboració: 
EsL / ArPa
Llegir més...