i Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona des de la plaça de la catedral
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
arxivística arxiv
Dipòsit de diversos nuclis documentals relatius a la història de Barcelona, centrats per la part antiga de l’arxiu municipal.

Forma part de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona, instal·lat a la Casa de l’Ardiaca. La separació de la documentació municipal, l’any 1917, en administrativa i històrica, permeté la creació, al costat d’aquesta darrera, de l’Arxiu Històric de la Ciutat, amb l’admissió de tota mena de documents referents a Barcelona, ingressats des del 1924 a la Casa de l’Ardiaca i distribuïts en diversos fons: municipal, notarial (inventaris, contractes, societats, etc.), judicial (antiga vegueria i escrivanies), corporatiu (gremis i confraries), comercial (empreses dels segles XVII-XIX), patrimonial, i dels Jocs Florals. El fet de tenir organitzades una hemeroteca, una biblioteca, una secció de gràfics i una de fotografies donà a l’arxiu un caràcter peculiar, més acusat encara per la formació del Museu d’Història i el Museu d’Indústries Populars i per la dedicació a recerques arqueològiques al subsol de la ciutat i a treballs de divulgació històrica. Aquesta complexitat d’activitats fou compresa sota el nom d’Institut Municipal d’Història. L’any 1957 en foren separats el Museu d’Història, el Museu d’Indústries Populars i el servei d’excavacions. Posteriorment reprengué la publicació de la revista Recull de Documents i Estudis amb el títol de Documentos y Estudios de la qual es publicaren dinou volums entre el 1969 i el 1978 i fundà Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, que es publicà entre el 1969 i el 1980. Els directors successius, Jaume Sobrequés (1981-84), Montserrat Condomines (1984-85), Sebastià Riera (1986-87) i Anna M. Adroer (1988-89) impulsaren la projecció exterior de l’Institut. El 1983 es creà el Departament de Fons Orals, iniciat amb el llegat de Ronald Fraser sobre la Guerra Civil Espanyola, i el 1989 hom publicà, en cooperació amb la Universitat de Barcelona, Historia y Fuente Oral, primera publicació d’aquest tipus a Espanya. El 1990, l’Arxiu Històric quedà englobat en l’Arxiu Municipal de Barcelona —juntament amb els arxius de gestió, l’Arxiu Municipal Administratiu i la Xarxa d’Arxius Municipals de Districte— pel decret d’alcaldia que establia les Normes reguladores de l’organització i funcionament del sistema municipal d’arxius. Actualment està adscrit funcionalment a l’Arxiu Municipal i pertany organitzativament a l’Institut Municipal d’Història, juntament amb el Museu d’Història de la Ciutat, el Centre d’Arqueologia i el Museu del Monestir de Pedralbes. El configuren cinc seccions: la biblioteca, l’hemeroteca, els fons documentals, l’arxiu fotogràfic i els serveis generals i de suport. La documentació municipal forma sèries de registres des del segle XIV, procedents de les escrivanies major i del racional, i dels serveis d’obreria, mostassafia, taula de canvi, etc. Els privilegis reials i d’altres documents importants donaren lloc a la formació dels diversos volums, Llibre verd i Llibre vermell, alguns dels quals tenen miniatures. Els originals són a l’Arxiu General de la Corona d’Aragó. Cal citar l’obra realitzada per l’escrivà Esteve Gilabert Bruniquer, autor de les diverses Rúbriques que porten el seu nom.

Col·laboració: 
ADS
Llegir més...