Forma part de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona, instal·lat a la Casa de l’Ardiaca. La separació de la documentació municipal, l’any 1917, en administrativa i històrica, permeté la creació, al costat d’aquesta darrera, de l’Arxiu Històric de la Ciutat, amb l’admissió de tota mena de documents referents a Barcelona, ingressats des del 1924 a la Casa de l’Ardiaca i distribuïts en diversos fons: municipal, notarial (inventaris, contractes, societats, etc.), judicial (antiga vegueria i escrivanies), corporatiu (gremis i confraries), comercial (empreses dels segles XVII-XIX), patrimonial, i dels Jocs Florals. El fet de tenir organitzades una hemeroteca, una biblioteca, una secció de gràfics i una de fotografies donà a l’arxiu un caràcter peculiar, més acusat encara per la formació del Museu d’Història i el Museu d’Indústries Populars i per la dedicació a recerques arqueològiques al subsol de la ciutat i a treballs de divulgació històrica. Aquesta complexitat d’activitats fou compresa sota el nom d’Institut Municipal d’Història. L’any 1957 en foren separats el Museu d’Història, el Museu d’Indústries Populars i el servei d’excavacions. Posteriorment reprengué la publicació de la revista Recull de Documents i Estudis amb el títol de Documentos y Estudios de la qual es publicaren dinou volums entre el 1969 i el 1978 i fundà Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, que es publicà entre el 1969 i el 1980. Els directors successius, Jaume Sobrequés (1981-84), Montserrat Condomines (1984-85), Sebastià Riera (1986-87) i Anna M. Adroer (1988-89) impulsaren la projecció exterior de l’Institut. El 1983 es creà el Departament de Fons Orals, iniciat amb el llegat de Ronald Fraser sobre la Guerra Civil Espanyola, i el 1989 hom publicà, en cooperació amb la Universitat de Barcelona, Historia y Fuente Oral, primera publicació d’aquest tipus a Espanya. El 1990, l’Arxiu Històric quedà englobat en l’Arxiu Municipal de Barcelona —juntament amb els arxius de gestió, l’Arxiu Municipal Administratiu i la Xarxa d’Arxius Municipals de Districte— pel decret d’alcaldia que establia les Normes reguladores de l’organització i funcionament del sistema municipal d’arxius. Actualment està adscrit funcionalment a l’Arxiu Municipal i pertany organitzativament a l’Institut Municipal d’Història, juntament amb el Museu d’Història de la Ciutat, el Centre d’Arqueologia i el Museu del Monestir de Pedralbes. El configuren cinc seccions: la biblioteca, l’hemeroteca, els fons documentals, l’arxiu fotogràfic i els serveis generals i de suport. La documentació municipal forma sèries de registres des del segle XIV, procedents de les escrivanies major i del racional, i dels serveis d’obreria, mostassafia, taula de canvi, etc. Els privilegis reials i d’altres documents importants donaren lloc a la formació dels diversos volums, Llibre verd i Llibre vermell, alguns dels quals tenen miniatures. Els originals són a l’Arxiu General de la Corona d’Aragó. Cal citar l’obra realitzada per l’escrivà Esteve Gilabert Bruniquer, autor de les diverses Rúbriques que porten el seu nom.