i Asclepi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Asclepi

SinònimEsculapi d’Empúries, Ἀσκληπιόέ (el)
SinònimEsculapi d’Empúries, Ἀσκληπιόέ (el)
Asclepi d’Empúries, restaurat
© Dept. Cultura i Mitjans de Comunicació
mitologia mit
A la Grècia antiga, déu de la medicina.

Passà a Roma amb el nom d’Esculapi. Fill d’Apol·lo i de Coronis (filla de Flègies, rei dels làpites) i pare d’Higiea. Representat plàsticament com un home madur o més aviat vell, amb barba i un mantell que deixa nus una part del pit i un dels braços, porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp. El centre originari del culte sembla que fou Tricca, a la muntanya de Tessàlia, i després s’estengué per tot el territori hel·lènic, però els santuaris més importants foren sobretot al Peloponès: Sició, Argos, Epidaure. Les festes celebrades als santuaris d’Asclepi eren les Asclepíees. Amb el nom d'Asclepi d’Empúries, o també Esculapi d’Empúries, és coneguda una estàtua trobada a Empúries l’any 1909 durant les excavacions, partida en dos trossos. Enviat a Barcelona, romangué al Museu Arqueològic d’aquesta ciutat (posteriorment Museu Arqueològic de Catalunya) fins el març de 2008, que fou retornat al museu d’Empúries (depenent del MAC). És de marbre blanc, pentèlic. En el moment de la troballa se'n conservaven bé el cos (tot i que migpartit) i el cap, i restaven només fragments del bastó, que li servia per a sostenir la mà esquerra i de la serp que s’hi enroscava. En excavacions posteriors hom trobà també els braços i prop d’un centenar de fragments. Fa 2,20 m d’alçada i pesa uns 900 quilos. És l’obra d’art grega més important trobada fins ara als Països Catalans. El déu és representat segons la forma habitual. Inicialment hom el datà de la fi del segle V aC o bé més tardana, d’època hel·lenística, però estudis més recents situaren en situaren l’antiguitat vers els inicis del segle II aC.

Col·laboració: 
MTa
Llegir més...