El seu primer recull Nočnaja flejta (‘La flauta nocturna’, 1914) portava influències simbolistes; però ja havia pres contacte amb grups futuristes i, amic de Majakovskij (1913), la seva poesia prengué aviat caràcter social. Participà en la guerra civil, i amb Bomba (1921), Stal’noj solovej (‘El rossinyol d’acer’, 1922) i Budjonyij (1922) s’assenyalà com a poeta revolucionari. El 1923 participà en el grup Lef (Front Esquerrà de les Arts), dirigit per Majakovskij. El seu estil es féu senzill i clar amb Sverdlovskaja burja (‘La tempesta de Sverdlovsk’, 1924), Sinije gusary (‘Els hússars blaus’, 1926) i Černyševskij (1926). Continuador de l’obra de Majakovskij, escriví sobre ell el llibre Majakovskij načinajetsja (‘Comença Majakovskij’, 1940). Féu crítica literària.