Rebé la primera formació musical a València, però aviat es traslladà a Barcelona, on estudià composició amb Enric Morera i piano amb Frank Marshall. Des de ben jove mostrà interès pel nacionalisme musical i decidí traslladar-se a Madrid per estudiar amb Joaquim Turina i Ernesto Halfter, gràcies als quals entrà en contacte amb línies musicals més modernes i n’assimilà el llenguatge. Malgrat tot, el seu referent estètic fou sempre Manuel de Falla, i en la seva obra tingué un gran pes específic l’element hispànic, en especial els elements autòctons valencians. El seu nacionalisme musical representà una depuració de l’escola nacionalista de Felip Pedrell. Amplià estudis a París i a Milà. El 1943 es casà amb la compositora i pianista Matilde Salvador.
Realitzà per escrit la part de piano de Sis sonates de José Herrando, violinista del segle XVIII. És autor dels ballets Foc de festa (1926), La maja fingida (1955), Llanto a Manuel de Falla (1955), La casada infiel, Tríptico de Don Juan, Alborada burlesca, etc.; de les obres simfòniques Preludi a la Dama d’Elx, Danses valencianes, Suite, Pastoral; de cançons per a veu i piano i per a veu i orquestra; de Sonata per a violí i piano, Preàmbul i albada per a violoncel i piano, Suite d’homenatge per a guitarra, i de diverses obres per a piano i orquestra de cambra. El caràcter fortament personal de les seves composicions el convertiren en un dels noms destacats dins del panorama musical hispànic de la segona meitat del segle XX. Fou professor del Conservatori de València.
Bibliografia
- Seguí i Pérez, Salvador: Vicente Asencio, Sociedad General de Autores de España, Publicaciones y Ediciones, Madrid 1996