Hom hi distingeix dues àrees: la plana litoral, d’uns 64 km d’amplada, calorosa i desèrtica, i l’àrea muntanyosa, més temperada i plujosa; la comunicació entre ambdues és molt difícil. És una de les principals regions agrícoles de l’Aràbia Saudita (cereals, arbres fruiters, cafè). Nuclis urbans importants són Qīzān, el principal port de la regió, i Abhā, centre agrícola i capital administrativa. Fundada per Sayyid Aḥmad (mort el 1838), el qual el 1825 sortí del Marroc per anar a la Meca. Arribà a l’'Asīr el 1830 i el xerif Ḥamūd d’Abū-Ariš li donà la vila Sabyā. Ocupada cap al 1834 pels egipcis, la regió d’'Asīr fou conquerida més tard pels turcs (1872) i convertida en sanǧaq del Iemen turc. Al final del segle XIX, però, Muḥammad al-Idrīsī, amb l’ajuda anglesa i italiana, es revoltà contra els turcs i aconseguí de controlar gairebé tota la província. Des d’aleshores l’'Asīr esdevingué motiu de disputa entre Ibn Sa'ūd de l’Aràbia i l’imam Yahyā del Iemen. El 1926 l’'Asīr s’acollí a la protecció d’ibn Sa'ūd i n'acceptà la sobirania, i poc temps després (1932) la província era inclosa dins el regne de l’Aràbia Saudita, a la qual s’oposà l’imam del Iemen. Les lluites entre aquest darrer i ibn Sa'ūd acabaren amb el tractat d’Al-Ṭā'if (1934), pel qual l’'Asīr fou definitivament integrada a l’Aràbia Saudita.