i Aśoka | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Aśoka

Nom transcrit al català d’Aixoka
Nom transcrit al català d’Aixoka
història hist
Tercer sobirà de la dinastia índia Maurya (~270-232 aC), fill i successor de Bindusāra, de qui havia estat virrei ( uparāja ) primerament a Tàxila i després a Ujjaen.
?, segle III aC — ?, segle III aC

Segons llegendes, mort el seu pare, s’apoderà del tron mitjançant l’assassinat dels seus germans. Les mateixes versions budistes li atribueixen una vida de plaer i disbauxa (Kāmāśoka) seguida d’un període de ferotge crueltat (Chaṇdāśoka), per tal de contrastar la seva conducta anterior a la conversió al budisme amb la imatge paradigmàtica de l’Aśoka just i piadós (Dharmāśoka). Promulgà nombrosos edictes que foren gravats en pedres i columnes (se'n conserven més de 20), de contingut més aviat exhortatori que no pas dispositiu. En el més cèlebre d’aquests texts, erigit arran de la sagnant conquesta del regne de Kalinga (261 aC), el monarca proclama el seu penediment pel sofriment provocat en la guerra i declara que l’autèntica conquesta és la portada a cap mitjançant el dharma o llei moral. En d’altres edictes, recomanà als seus súbdits la pràctica de les virtuts i l’esquivament dels vicis. Durant el regnat d’Aśoka l’imperi Maurya arribà al màxim de la seva extensió, fins a comprendre tot l’Índia, llevat l’extrem meridional, i també extenses regions de l’Iran oriental, com ho prova un dels seus edictes redactat en grec i en arameu i trobat a Qandahār el 1958. El gran monarca fomentà el budisme a dins i a fora dels seus dominis, amb la celebració del tercer concili, a Pāṭaliputra (247 aC), missions —la més notable a càrrec del seu fill Mahendra a Sri Lanka—, pelegrinatges, construcció i dotació de santuaris i monestirs, etc. Sembla que la seva liberalitat contribuí al descontentament i a la dissolució política que presidiren la darrera part del regnat i que acabà amb el desapoderament del vell Aśoka a mans dels seus successors.

Col·laboració: 
VBa
Llegir més...