i els Aspres | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

els Aspres

Vista de la part alta dels Aspres
© Fototeca.cat
Zona muntanyosa al SW del Rosselló limitada al N pel Riberal, a l’W pel Conflent i al S pel Vallespir, constituïda per les formacions terminals paleozoiques de la zona axial pirinenca i el seu contacte amb la plana rossellonesa del Terciari superior que en aquest lloc forma una sèrie de plataformes seques (d’aquí el seu nom) aixecades entre els 40 i els 140 m d’altitud a causa de moviments tectònics recents.

La vinya és el conreu dominant i una riquesa important, bé que recentment hom hi ha introduït el conreu d’albercoquers; resten encara claps d’alzines sureres, que abans cobrien aquesta regió muntanyosa, i algunes oliveres. La vinya dels Aspres és esmerçada en l’elaboració d’aperitius i de vins generosos; amb la denominació de Rosselló dels Aspres és coneguda una zona del Rosselló i del Vallespir (amb una petita part del Conflent al voltant de Vinçà), entre la Tet i l’Albera, exclosa la Marenda, que ocupava (1964) 9 980 ha, el 1980 descendí a 560 ha i que produeix vi de qualitat superior (el vi dolç natural produït en aquesta mateixa zona és conegut sota la denominació de Costes de l’Alt Rosselló ). Els Aspres són drenats pel riu Bolès (afluent, per la dreta, de la Tet), i pel Rard i pel seu afluent, la Canta-rana. A l’alta edat mitjana formà, juntament amb l’alt Vallespir, el vescomtat de Castellnou, que unia la part principal del comtat de Besalú, del qual depenia, amb els vescomtats de Fenolleda i de Perapertusa. Antigament fou un país de poblament dispers; en són testimoniatge les nombroses esglésies rurals, com les de Sant Ponç de Candell, Santa Maria de Fontcoberta, Sant Jaume de Queixàs, Sant Joan dels Arços, Sant Pere de la Serra o la Trinitat de Bellpuig, Prunet, Santa Coloma de les Illes, Sant Nazari de Barbadell, Sant Andreu de Montoriol o el mateix priorat de Santa Maria de Serrabona, que fou fins al s XIX el centre d’un petit municipi. Els darrers cent cinquanta anys, però, el despoblament ha estat molt intens especialment en les zones més altes (amb una pèrdua del 22% entre 1962 i 1975). Sense un centre efectiu —la funció vescomtal de Castellnou de Rosselló, al centre d’aquesta regió, no tingué continuïtat més enllà de l’edat mitjana—, les grans poblacions que es troben al marge de la regió, en contacte amb la plana o a la vora dels rius, constitueixen els centres d’atracció econòmica: Illa, a la ribera de la Tet; Tuïr, el Voló, Trullars i Bages, centres vinícoles de primer ordre, a la plana rossellonesa, i Ceret, al Vallespir.

Col·laboració: 
MGi / MxC
Llegir més...