L’elegància de les seves realitzacions i un humanisme típicament burgès, dels quals la formació teatral i el decorativisme foren els principals instruments, el converteixen en el millor exemple del cinema britànic en la cruïlla entre el victorianisme i les generacions de postguerra. El seu primer film, Shooting Stars (1927), anà seguit dels èxits A Cottage at Dartmoor (1929), Tell England (1930) i Pigmalion (1938). Durant la guerra contribuí a l’esforç patriòtic del seu poble, i el 1945 donà la seva millor obra, The Way to the Stars.