Important centre preromà i romà ( Asisium ). Bisbat des del s. VI. Es desenvolupà a partir del s. XII. El 1208 Francesc d’Assís hi fundà l’orde dels franciscans. La ciutat fou rival de Perusa. Al principi del s. XVI passà a formar part dels estats de l’Església. Ciutat d’estructura medieval, conserva algunes restes romanes, però el màxim monument és la basílica de sant Francesc, començada pel frare Elies el 1228 i consagrada el 1253. Edificada sobre el sepulcre del sant, consta de dues esglésies superposades —romànica la inferior, gòtica la superior— i d’una cripta (s. XIX). Conté pintures murals de Cimabue, Giotto (frescs de la Vida de Sant Francesc ), Pietro Lorenzetti, Simone Martini, etc, que fan d’aquesta basílica el primer monument de la pintura italiana dels s. XIII i XIV. Altres edificis importants són la catedral, l’església de Santa Chiara i, ja als afores, la basílica de Santa Maria degli Angeli, edificada al s. XVI segons els plans d’Alessi, la qual incorpora la capella de la Porciúncula, on Francesc se sentí cridat a l’apostolat itinerant.