L’objectiu era conèixer el territori català a partir de sortides de camp encaminades sobretot a la recerca arqueològica. Es crearen tres seccions: la científica, la literària i l’artística. Fou la primera entitat peninsular amb aquest objectiu. Instituí cursets d’arqueologia, literatura catalana i història, geologia, sigil·lografia i contribuí al salvament d’una gran part del tresor arqueològic del Principat. Les personalitats més prestigioses de la cultura catalana col·laboraren en les activitats de l’entitat. El 1877 part de la secció artística es convertí en secció topogràfico-pintoresca, promoguda per Carles García Vilamala i Antoni Massó, que posava èmfasi en l’àmbit excursionista.
Publicà dos volums de l'Àlbum Pintoresc Monumental de Catalunya, prologat per Milà i Fontanals, on restà demostrada l’aptitud de la llengua catalana renaixent per a expressar-se científicament. Publicà també el butlletí mensual L’Excursionista que s’edità fins el 1891, i entre el 1876 i el 1888 també es publicaren quatre volums de Memòries, amb fulls d’instrucció arqueològica i geogràfica, així com fotografies. Creà un museu social. El 1878 es produí una escissió a l’entitat, de la qual sorgí l'Associació Catalana d’Excursions. El 1891 totes dues entitats es fusionaren per formar el Centre Excursionista de Catalunya.