Nasqué oficialment a Cambridge el 1973, però els seus orígens remunten al 1968, arran de la celebració a Estrasburg d’un col·loqui sobre ligüística catalana. A causa de la conjuntura política, no fou legalitzada a l’Estat espanyol, sinó que té la seu teòrica a Amsterdam i fou reconeguda de bon començament per la reina d’Holanda. N'han estat presidents Antoni M. Badia i Margarit (1973-76), Germà Colon (1976-82) i Arthur Terry (a partir de l’octubre del 1982). La seva activitat més important ha estat l’organització de col·loquis internacionals sobre llengua i literatura catalanes, que s’han reunit a Estrasburg (1968), Amsterdam (1970), Cambridge (primer col·loqui pròpiament dit de l’AILLC, 1973), Basilea (1976), Andorra (1979), Roma (1982) i Tarragona (1985). En són publicades puntualment les actes, que constitueixen una contribució considerable a l’erudició i a la crítica. Des del 1980 edita, amb l’ajut de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i conjuntament amb les altres associacions de catalanística, una revista científica semestral, titulada “Estudis de llengua i literatura catalanes”, en la qual han aparegut miscel·lànies d’homenatge a Josep M. de Casacuberta, a Pere Bohigas i a Antoni M. Badia i Margarit i informació sobre els estudis de català a Europa i a Amèrica.