i l’Assumpció | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

l’Assumpció

catolicisme catol
Elevació de la Mare de Déu en cos i ànima al cel.

Aquesta doctrina fou definida com a dogma de fe per Pius XII l’1 de novembre de 1950 en la constitució dogmàtica Munificentissimus Deus, com a resposta a les repetides peticions fetes als papes des del 1863. Aquesta doctrina no es troba explícitament en el Nou Testament ni en els primers segles del cristianisme. Gregori de Tours (mort el 594) és probablement el primer testimoni de la creença en l’Assumpció a Occident. Aquesta creença no es generalitzà fins al s VIII; fou sostinguda més tard pels grans teòlegs de l’escolasticisme i de la Contrareforma. Els fonaments bíblics de l’Assumpció són la maternitat de Maria i la resurrecció de Crist. Primer hom celebrà la festa de la Dormició o mort (probablement des del segle IV a Antioquia) i la festa de l’Assumpció s’estengué paral·lelament a la importància que prengué la doctrina i es generalitzà a la fi del segle VIII.

Als Països Catalans la festa popularment coneguda per festa de la Mare de Déu d'Agost té una llarga tradició. Han estat conservats diversos texts de representacions teatrals litúrgiques a partir del segle XIV referents a l’Assumpció. El més antic és un tropus en llatí inclòs al Processionale de Santa Maria de l’Estany. Dues obres de gran interès són la Representació de l’Assumpció de Madona Sancta Maria, text del segle XIV conservat en un manuscrit de Prades, Baix Camp (representat modernament a Barcelona, 1963), i un drama assumpcionista valencià del principi del segle XV que només conté el paper de Maria. La més famosa d’aquestes representacions, però, és la del Misteri d’Elx, que ha perdurat fins a l’actualitat (Festa d'Elx). La seva festa se celebra el 15 d’agost.

Ja tractat plàsticament als arts bizantí i occidental anteriors al segle XI, el tema de l’Assumpció apareix freqüentment a la pintura romànica i gòtica i a l’escultura gòtica. L’Assumpció ha estat representada pictòricament per Fra Angelico, Mantegna, el Tizià, Corréggio, Rubens i Antoni Viladomat, emtre molts d’altres, i Donatello (sepulcre dels Brancacci, a Nàpols) i Carles Sales (basílica del Pilar, Saragossa) n'han fet relleus.

Col·laboració: 
JTo / TLlC
Llegir més...