Des del s IX fou desplaçada per Kalaḫ i Nínive, però conservà el caràcter de ciutat sagrada amb un clericat poderós. El 614 aC fou destruïda parcialment pels medes. Tingué una darrera època d’esplendor sota els parts (140 aC-256 dC). Fou excavada per la Deutsche Orientgesellschaft, sota la direcció de Robert Koldewey i Walter Andrae (1903-14). Hi han estat descoberts monuments importants (temple d’Assur, el d’Ištar, el doble temple d’Adad i Anu i diversos palaus).