Fill d’Assarhaddon, és el darrer entre els grans reis d’Assíria, la qual desaparegué poc després del seu regnat. Continuà la conquesta d’Egipte, iniciada pel seu pare, i derrotà Taharka (667) i després Tanutamun (saqueig de Tebes, 663). Psammètic I, fundador de la dinastia XXVI, no tardà, però, a posar fi al domini assiri (~656). El sud i l’oest amenaçaren seriosament el seu poder en aliar-se el seu germà Shamash-shum-ukin, rei de Babilònia, amb Elam, l’etern enemic del món mesopotàmic. En el decurs de diverses campanyes, els assiris prengueren Babilònia (648) i Susa (639), capital d’Elam, territori que perdé la seva entitat en ésser annexat a Assíria. Assurbanipal combaté també els àrabs, actius des del regnat de Sennàquerib. És famós també per les seves construccions, en especial a Nínive, i per l’excel·lent biblioteca que llegà, amb la versió assíria d’un gran nombre d’obres literàries i religioses mesopotàmiques.
Relleu assiri amb la representació d’Assurbanipal (668-629 aC), darrer rei important d’Assíria (British Museum, Londres)
© E. Molner
Rei assiri (668-629 aC).