i Atanasi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Atanasi

esglésies orientals esgl or
Patriarca d’Alexandria (328-373), un dels quatre grans pares orientals.
Alexandria d'Egipte, 296 — Alexandria d'Egipte, 2 de maig de 373

Succeí el patriarca Alexandre. En l’aspecte teològic, fou l’opositor més important de l’arianisme, com ho palesen tant les seves obres De incarnatione i Adversus arrianos com el sínode alexandrí del 362, on hom arribà a la formulació del concepte de persona expressat pel terme grec hypóstasis; en les lluites que se'n derivaren, fruit en gran part del cesaropapisme dels primers emperadors cristians, fou bandejat cinc vegades de la seva seu episcopal (336, 339, 356, 362, 365) i, d’altra banda, s’enfrontà amb Lucifer de Càller, que li blasmava la seva benevolència amb els arians que retornaven a la comunió catòlica. Biògraf de sant Antoni abat i amic dels monjos, per als quals compongué diversos tractats ascètics, els seus exilis a Trèveris (336) i a Roma (339) li permeteren de fer conèixer el monacat oriental i d’estimular-ne la formació d’alguns grups a Occident. Consagrà el primer bisbe d’Axum per a Abissínia i promogué l’evangelització d’aquest país. Escriví, també, comentaris exegètics i sermons. És doctor de l’Església Catòlica. La seva festa se celebra el 2 de maig.

Col·laboració: 
JBa
sant
Llegir més...