i Ataülf | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ataülf

Estàtua d’Ataülf realitzada per Felipe de Castro, el 1765 (Madrid)

història hist
Rei dels visigots.
?, ? — Barcelona, 415

Successor d’Alaric I, accedí al tron a la fi del 410 o al principi del 411, mentre els visigots eren a Calàbria. Fracassat l’assaig de passar al nord de l’Àfrica, dirigí la seva gent al nord d’Itàlia i, després de passar els Alps (412), ocupà Provença i Aquitània, i prengué Narbona, Tolosa i Bordeus (413). L’any 414 s’establí a Narbona, on es casà amb Gal·la Placídia, filla de l’emperador Teodosi el Gran i germana d’Honori (aleshores emperador romà d’Occident), que els visigots havien fet captiva durant la presa de Roma l’any 410, i que fou obligada a seguir-los durant totes les expedicions citades. Des d’aquest moment Ataülf intentà d’aconseguir l’amistat dels romans, però la resposta romana fou el blocatge dels ports de la Narbonesa, dirigit des d’Arle pel general Constanci. Acorralat, Ataülf passà els Pirineus el 415 i prengué Barcelona com a nova base. És significatiu que preferís Barcelona a Tarragona, la vella capital romana: per primera vegada es manifestà d’una manera clara el canvi de grau d’importància de les dues ciutats a favor de Barcelona. En aquesta nasqué el fill que tingué de Gal·la Placídia, i que anomenà Teodosi, en memòria del seu avi, com a testimoniatge de l’interès per enllaçar amb la tradició romana; l’infant, però, morí al cap de pocs mesos. A l’agost del 415, Ataülf fou assassinat pels mateixos gots, probablement pel partit antiromà, contrari a la política d’aproximació romana que havia practicat els darrers anys.

Col·laboració: 
MTa
Llegir més...