i Atena | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Atena

Ἀφηνã (el)
Atena Pàrtenos
© Fototeca.cat
mitologia mit i religió relig
Deessa grega de la saviesa i de la intel·ligència, de les arts i de les ciències, i, en general, dels dons de la civilització: ensenyà als homes l’art de navegar, de filar i de teixir.

Era també la deessa de la guerra i de les victòries militars i de la pau, per la qual cosa hom la representà amb casc i llança. Filla de Zeus i de Metis, nasqué, ja armada, del cap de Zeus, que havia devorat Metis quan aquesta encara la duia al si. Deessa verge, fou coneguda amb els noms de Pallas (donzella) i Partenos (verge). Fou protectora d’herois i patrona de ciutats i fortaleses gregues, sobretot d’Atenes, on cada quatre anys li eren dedicades les festes panatenees i el Partenó era el seu santuari principal. Els romans la identificaren amb Minerva. La deessa Atena fou representada com a deessa armada, en ídols primitius, en les gigantomàquies pintades en ceràmiques (àmfores panatenees) i també a les metopes del temple de Zeus a l’Olímpia. Fídies l’esculpí, armada i dempeus, en les estàtues colossals de l’Atena Pròmac, situada en el punt més alt de l’Acròpolis, i de l' Atena Pàrtenos , famosa estàtua criselefantina venerada a l’interior del Partenó, però perduda i només coneguda per la descripció de Pausànies i per algunes còpies. En el frontó occidental del temple d’Egina —avui conservat a la gliptoteca de Munic— fou esculpida com a deessa pacífica. Fídies representà el naixement d’Atena en el frontó oriental del Partenó. Així quedà fixada la iconografia d’Atena, segons els seus atributs, especialment per Fídies, que fou imitada copiosament per artistes posteriors i serví de model per a la Minerva romana.

Col·laboració: 
GMa
Llegir més...