i Ateneu Barcelonès | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ateneu Barcelonès

Vestíbul de la quarta planta de l’Ateneu Barcelonès
© Fototeca.cat
institucions de cultura inst cult
Associació fundada a Barcelona el 1860 sota el nom d’Ateneu Català, amb Joan Agell com a president i Manuel Milà i Fontanals com a bibliotecari.

El 1872 es fusionà amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom d’Ateneu Barcelonès. Des del 1906 té la seu al palau Savassona del carrer de la Canuda de Barcelona, obra construïda el 1796 pel mateix titular de l’edifici, Josep Francesc de Ferrer de Llupià Brossa, baró de Savassona. Cal destacar-ne l’entrada de carruatges, l’escala noble, les sales de conversa i, especialment, la biblioteca. Declarat monument historicoartístic el 1981, ha estat objecte de diverses ampliacions i restauracions, entre les quals cal assenyalar la de 1970-71; la del 2003, que obrí una nova porta, reestructurà els equipaments de l’interior i habilità una nova sala d’actes i una nova sala d’exposicions, i la rehabilitació de la biblioteca del 2007.

Des d’un bon principi l’Ateneu sabé guanyar-se un gran prestigi, principalment com a centre promotor de la cultura: celebrà conferències i exposicions, organitzà cursos, dotà premis (per als Jocs Florals i per a altres competicions), edità un Butlletí —una revista erudita i alhora informativa— que no visqué llarg temps i acollí penyes artístiques i literàries, com la famosa de Joaquim Borralleras i Grau, de la qual sortí el premi Crexells.

La biblioteca de l’Ateneu, que comprèn també l’arxiu, és la primera biblioteca civil privada de Catalunya. Passà de 5.900 títols l’any 1877 a 13.500 el 1887, 19.000 el 1892, 50.000 el 1921 i 175.000 el 1969. A la segona meitat del 2010 constava de 250.000 documents, 1.800 títols de revistes, 20 incunables, 50 títols manuscrits i prop de 3.000 obres de llibre antic. El 40% del seu fons no es pot trobar en altres biblioteques. El fons s’ha vist acrescut amb importants donacions, com les de Frederic Rahola i Trèmols, la vídua d’Oriol Martí, Joaquim Casas i Carbó i d’altres, i amb adquisicions com la de la col·lecció de Miquel Victorià Amer. Entre les incorporacions més recents, cal esmentar la donació de la col·lecció de llibres i documents de Joan Crexells per part de la seva família (2004) i l’acord per a acollir l’Arxiu Pitarra.

No fou, però, solament en l’ordre cultural que l’Ateneu es trobà en un primer pla; al llarg de molts decennis exercí també una notable influència en la vida pública catalana. Les personalitats més significatives del país n’ocuparen la presidència, entre d’altres, Josep Yxart i de Moragas, Josep Pella i Forgas, Àngel Guimerà i Jorge (que el 1895 hi introduí el català en un memorable discurs inaugural), Valentí Almirall i Llozer, Joan Josep Permanyer i Ayats, Lluís Domènech i Montaner, Bartomeu Robert i Yarzábal, Ramon d’Abadal i Calderó i Joan Maragall i Gorina(que hi llegí l’Elogi de la paraula), i, en el període immediatament anterior a la guerra: Antoni Martínez i Domingo, Pere Rahola i Molinas, el comte de Lavern, Pompeu Fabra i Poch, Jaume Massó i Torrents, Pere Coromines i Montanya, Ferran de Sagarra i de Siscar, Lluís Nicolau i d’Olwer, Eduard Fontserè i Ribai Amadeu Hurtado i Miró. Els discursos inaugurals de curs, a càrrec sempre del president, publicats en la seva majoria, constitueixen una magnífica aportació a la cultura catalana. Durant la Guerra Civil de 1936-39, la biblioteca, sota el control de la Direcció del Servei de Biblioteques Populars, esdevingué pública.

El 1939 l’Ateneu reprengué les seves activitats, bé que disminuïdes per la intervenció de les autoritats franquistes en la designació de les juntes directives. En aquestes condicions fou presidit, successivament, per Luys Santamarina (1939-52), Pere Gual i Villalbí (1952-61) i Ignasi Agustí i Peypoch (1962-71). El president Andreu Brugués (1971-77) inicià el període de democratització de l’Ateneu; durant la seva gestió s’aprovaren uns nous estatuts i s’acordà l’elecció dels presidents per votació dels socis i no per compromissaris, com s’havia fet des del 1860.

En la nova etapa han estat presidents Josep Andreu i Abelló (1977-85, el qual detingué novament el càrrec del 1981 al 1983), Jordi Maragall i Noble (1985-89, confirmat el 1987), Heribert Barrera i Costa (1989-97, confirmat el 1991 i el 1994), Jordi Sarsanedas i Vives (1997-2003, confirmat el 2000), el qual fou succeït per Oriol Bohigas i Guardiola, que el 2007 revalidà el càrrec fins al març del 2011, en què fou substituït per Francesc Cabana i Vancells i aquest, al seu torn, per Jordi Casassas i Ymbert, al març del 2014 (reelegit al març del 2017).

Entre les iniciatives més destacades posteriors al 1977 cal esmentar la represa del premi Crexells el 1982 (suprimit per les autoritats franquistes el 1939), la institució del premi d’assaig Joaquim Xirau (1989), la creació de l’Escola d’Escriptura i Humanitats (1998) i la publicació a internet (juntament amb cinc biblioteques catalanes més) d’una part del seu fons digitalitzat, previ acord amb l’empresa del cercador Google el 2007. El 2016 el nombre de socis era d’uns 4.000.

La institució ha rebut, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi (1983) i la Medalla d’Or al mèrit cultural de l’Ajuntament de Barcelona (2007). En una nova reforma de la seu, executada el 2003, s’obrí una nova porta, es reestructuraren els equipaments de l’interior i s’habilità una nova sala d’actes i una nova sala d’exposicions; el 2007 es rehabilità la biblioteca.

Col·laboració: 
JAl / R
Data de revisió: 
2018-04-10
Llegir més...