i Atles | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Atles

Grafia alternativa Atlas, Sinònim Atlant, Grec Ἀτλας (el)
mitologia mit
Un dels titans, la genealogia del qual és molt diversa: fill de Jàpet i de Clímene o d’Àsia; d’Èter i de Terra o d’Hémera; d’Urà o de Neptú i de Clit.

Fou pare de les plèiades, de les híades, de Calipso, d’Hèsper i d’Hias. El prudent Atles, digué Homer, aguanta les altes columnes que separen la terra i el cel. Segons Hesíode, Atles fou condemnat a aguantar el cel perquè havia pres part en la guerra dels titans contra els déus. Després s’estengué la idea que era una muntanya amb la base arran de mar i el cap entre els núvols que hom situà a l’Àfrica del nord. A l’època romana hom creia que Atles fou convertit en una muntanya per Perseu (a qui havia refusat l’hospitalitat) mostrant-li el cap de Medusa, i anà perdent el caràcter originari de tità per a esdevenir el rei d’una contrada occidental, fill d’Hèsperis, i formar part del mite de les Hespèrides i llur jardí. Els artistes el representaren generalment com un gegant forçut, nu, aguantant el cel.

Col·laboració: 
MTa
Llegir més...