i Ató | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ató

ensenyament enseny i història eclesiàstica hist ecl
Bisbe (957-971) i arquebisbe (971) de Vic, mestre de Gerbert, futur papa Silvestre II.
?, ? — ?, 21 d’agost de 971

La seva actuació com a bisbe de Vic es troba àmpliament documentada: concessions per part del comte de Barcelona, Borrell, d’alguns castells, com el de Tous (970), i consagracions d’esglésies, com la del monestir d’Arles (968). El comte Borrell confià Gerbert a Ató, que li ensenyà les ciències del quadrivi, en especial les matemàtiques. Borrell i Ató, el 970, emprengueren un viatge a Roma i s’endugueren Gerbert, el qual fou retingut pel papa Joan XIII. En un moment que tota la vida catalana s’anava deslligant del domini franc el comte i el bisbe aprofitaren l’ocasió i aconseguiren, mitjançant cinc butlles (971), la creació d’un arquebisbat a Vic. Amb això es proposaven de deslliurar-se de la tutela de la metròpolis de Narbona, tot esperant la restauració de la de Tarragona (després dels intents anteriors fracassats d’Esclua d’Urgell i de Cesari de Montserrat). Vacant la seu de Girona, Ató n’era també nomenat administrador. Al retorn de Roma, però, morí assassinat. Malgrat tot havia estat un pla polític conjunt preparat curosament i encaminat a assolir la independència eclesiàstica del país.

Col·laboració: 
RAV
Data de revisió: 
2018-03-28
Llegir més...