Clement Richard Attlee

(Londres, 3 de gener de 1883 — Londres, 8 d’octubre de 1967)

Estadista britànic.

El 1922 fou elegit diputat laborista i formà part del govern MacDonald (1929-31). Del 1940 al 1945 fou un dels membres més destacats del govern de coalició de Churchill. Cap del partit laborista, passà a ésser primer ministre quan aquest partit guanyà les eleccions del 1945. Presidí una sèrie de reformes com la nacionalització de les indústries pesants fins a l’adopció d’un programa d’austeritat (1947). En política exterior continuà amb la política d’aliança envers els EUA, cosa que significà, a la pràctica, la subordinació de la política exterior britànica a la nord-americana. En política colonial foren esdeveniments importants del seu govern la concessió de la independència a l’Índia, al Pakistan, a Birmània i a Sri Lanka (1948). El 1949 el seu govern adoptà un nou programa d’austeritat, i la lliura esterlina fou devaluada, fet que provocà fortes crítiques per part dels polítics conservadors, que l’acusaren d’abandonisme, i per l’ala esquerra del propi partit, que combatia les seves reformes com a massa tímides. Això no obstant, durant el seu govern hom dugué a la pràctica les assegurances de malaltia i d’assistència mèdica, que foren una avançada i un exemple per a la resta de l’Europa occidental. El 1951, la dimissió del seu ministre de treball, Aneurin Bevan, provocà de facto un trencament de la unitat del partit laborista i el triomf dels conservadors de Winston Churchill. Des d’aleshores fins al 1955, que es retirà de la política activa, Attlee fou el cap de l’oposició al parlament. El 1956 fou nomenat per la reina membre de la cambra dels lords amb el títol de comte.