i Teodor Aubanel | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Teodor Aubanel

Teodor Aubanel
© Fototeca.cat
poètica poètica
Poeta occità.
Avinyó, Provença, 1829 — Avinyó, Provença, 1886

Impressor d’ofici, per tradició familiar, ostentava el títol d’impressor del papa. Començà publicant versos a Li Prouvençalo (1851), i conegué Mistral i Roumanille a l’aplec de Font Segunha (1854), on fou un dels fundadors del Felibritge. Divulgador de la literatura occitana moderna, en col·laboració amb la seva muller Josefina Mezen, fou el primer editor de l’"Armana Prouvençau” (1855). El 1861 publicà La miougrano entreduberto , recull de poemes breus, impregnats de sentiment romàntic i de contínues referències al paisatge, recull on intentà d’unificar l’estil de la literatura provençal antiga, cortesana i cavalleresca, amb el sentit popular i realista de la literatura occitana renaixent. El 1885 publicà un altre llibre de poemes Li fiho d’Avignoun , d’un sentimentalisme exaltat, que fou censurat per l’arquebisbe; ell, aleshores, intentà de destruir-ne tants d’exemplars com pogué. Després de la seva mort li fou publicat encara Lou rèire-soulèu (1889). És autor també dels drames Lou pan dòu pecat (1878), estrenat a Montpeller i, en francès, a París, Lou raubatori (1928) i Lou pastre (1944), i de l’epistolari amorós Lettres à Mignon (1899).

Col·laboració: 
OsCa
Llegir més...