i dieta d’Augsburg | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

dieta d’Augsburg

cristianisme crist
Assemblea convocada el 1530 per l’emperador Carles V, aconsellat pel seu canceller erasmista Mercurino Gattinara, amb l’intent d’aconseguir una reconciliació de les esglésies reformades amb l’Església de Roma.

La dieta s’obrí el 20 de juny, i Luter, que es trobava desterrat de l’Imperi, restà a Coburg amb l’elector Joan de Saxònia. Melanchthon presentà la confessió d'Augsburg, de to molt conciliador, i una rèplica (Apologia) a la refutació dels teòlegs catòlics; Zwingli, la confessió de Zuric, Berna i Basilea, i Bucer, la de les ciutats d’Estrasburg, Constança, Lindau i Memmingen (confessió Tetrapolitana). Ni Zwingli ni Bucer no intentaren de llimar desacords, però les concessions de Melanchthon foren inútils davant la inflexibilitat romana i desaprovades per Joan de Saxònia i Felip de Hessen. El 22 de setembre la dieta acordà de concedir als protestants un terme de set mesos per a tornar a la comunió romana i els requerí a col·laborar amb l’emperador en la lluita contra els sacramentaris. El 15 de novembre, Carles V ordenà l’aplicació de l’edicte de Worms (1521) i el restabliment de la jurisdicció episcopal amb la restitució dels seus béns.

Col·laboració: 
ESe
Llegir més...