La dieta s’obrí el 20 de juny, i Luter, que es trobava desterrat de l’Imperi, restà a Coburg amb l’elector Joan de Saxònia. Melanchthon presentà la confessió d'Augsburg, de to molt conciliador, i una rèplica (Apologia) a la refutació dels teòlegs catòlics; Zwingli, la confessió de Zuric, Berna i Basilea, i Bucer, la de les ciutats d’Estrasburg, Constança, Lindau i Memmingen (confessió Tetrapolitana). Ni Zwingli ni Bucer no intentaren de llimar desacords, però les concessions de Melanchthon foren inútils davant la inflexibilitat romana i desaprovades per Joan de Saxònia i Felip de Hessen. El 22 de setembre la dieta acordà de concedir als protestants un terme de set mesos per a tornar a la comunió romana i els requerí a col·laborar amb l’emperador en la lluita contra els sacramentaris. El 15 de novembre, Carles V ordenà l’aplicació de l’edicte de Worms (1521) i el restabliment de la jurisdicció episcopal amb la restitució dels seus béns.