La lliga, integrada per l’emperador Leopold I, Espanya, Suècia, els prínceps alemanys i Holanda, tenia per objecte d’exigir el compliment dels tractats de Nimega (1678) i Ratisbona (1684) i de defensar la integritat dels territoris aliats. La invasió del Palatinat per part de Lluís XIV obligà la lliga a defensar-se, i el 1689 Guillem d’Orange, stadhouder de les Províncies Unides i rei d’Anglaterra, entrà també a la coalició. Jaume II, amb l’ajuda francesa, intentà aleshores la reconquesta del tron d’Anglaterra. La guerra de la lliga d’Augsburg s’estengué també a la mar i a les colònies angleses i franceses d’Amèrica: el 30 de juny de 1690 tingué lloc una victòria naval francesa a Beachy Head sobre la flota angloholandesa. Dos anys més tard, tanmateix, la flota francesa fou desfeta al cap de La Hague pels angloholandesos. Fou important el paper dels corsaris en l’atac a la navegació comercial. A Catalunya l’exèrcit francès trobà poca resistència per part de l’exèrcit reial i s’apoderà de Palamós, Girona, Hostalric i Castellfollit de la Roca. Barcelona, que ja havia estat bombardejada per un estol francès (10-11 de juliol de 1691), fou presa pel duc de Vendôme el 9 d’agost de 1697 després de dos mesos de setge, per raó de la manca de resolució de les autoritats reials influïdes pel partit francès de la cort. Poc després fou alliberada la ciutat i tota la part del Principat ocupada. En virtut de la pau de Rijswijk (1697), que restablí l’equilibri a Europa i posà fi a la coalició, Lluís XIV, a més, volgué assegurar la candidatura francesa per a la successió de Carles II a la corona hispànica.