D’aptituds lingüístiques precoces, a mitjan anys trenta aprengué l’esperanto. Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, posteriorment exercí el magisteri a Escòcia, i formà part del seu moviment esperantista. El 1952 publicà el seu primer llibre, el recull poètic Spiro de l’pasio (‘L’esperit de la passió’), inici d'una obra ingent que el situà com un dels primers autors en aquesta llengua. Traduí nombrosos clàssics de l’anglès (Shakespeare, Dickens, Wilde, Tolkien, Burns, etc.), i formà part també de l’antologia de poetes escocesos en esperanto Kvaropo (‘Quatreta’, 1952). La seva obra principal és el poema La infana raso (‘La raça infantil’, 1956), molt original, profund i agosarat resum de tota la història humana. També ha escrit Unufingraj melodioj (‘Melodies a un dit’, 1960) i Humoroj (‘Humors’, 1969). Compilà l’Esperanta Antologio (recull de 360 poemes originals de 90 poetes) i compilà, i en part traduí, l’Angla Antologio. Autor d’obres didàctiques per a l’aprenentatge de l’esperanto, i fundador de periòdics i revistes, fou el primer i únic autor en aquesta llengua nominat per al premi Nobel (1999, 2004 i 2006). Vicepresident de l’Associació Mundial d’Esperanto (1977-80) i president de l’Acadèmia d’Esperanto (1979-83), difongué el moviment als Estats Units.