Es graduà l’any 1953 per la Universitat Politècnica de Milà i es doctorà el 1963. Tingué com a mentor Ernesto Nathan Rogers, del qual en 1964-69 fou ajudant de càtedra a la Universitat de Milà i amb el qual col·laborà en revistes d’arquitectura i urbanisme de gran influència. A més d’arquitecta, fou també una interiorista i dissenyadora de renom.
La gran majoria dels seus projectes parteixen d’edificis ja construïts sotmesos a una remodelació en profunditat. Entre molts altres, sobresurten el Museu d’Orsay de París (1986), a partir de l’antiga estació de trens, el Museu d’Art Asiàtic de San Francisco (2003), a l’edifici de la biblioteca municipal de la ciutat, i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) (2004), al Palau de Congressos de Barcelona.
Membre corresponent de l’Accademia Nazionale di San Luca de Roma (1984), fou condecorada amb la Legió d’Honor francesa (1987), el premi Imperial del Japó (1991), la Gran Creu del Mèrit (1995) i la Medalla d’Or al mèrit cultural de la República Italiana (1994).