Formà part de la Jove Catalunya de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, de la qual fou president. Fou membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1877; col·laborà a Lo Gai Saber, a la revista La Renaixença i a l’Àlbum Pintoresc Monumental de Catalunya. Fou diverses vegades mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona.
Publicà Quadros d’història catalana (1876), Notícia històrica dels catalans que intervingueren en la descoberta d’Amèrica (1876) i una Història de Catalunya (1887) en dos volums, d’acord amb les idees de Valentí Almirall, reeditada i continuada per Ernest Moliné i Brasés (1922). Deixà inèdit, entre altres obres, un treball premiat a València: Les gestes del rei en Jaume en el Puig de Santa Maria.
És autor de nombrosos discursos i memòries d’entre les quals cal esmentar La tradició literària catalana en los segles XVII i XVIII (1873), Notícia general de la prosa catalana des de sa aparició fins a terminar lo segle XVI (1874), Lo moviment literari català (1875-78), Barcelona. Ressenya històrica (1878), Andreu Balaguer i Merino, necrologia, Associació Catalanista (1883). La major part dels articles i discursos foren reunits després de la seva mort en Estudis històrics, dos volums de La Il·lustració Catalana. La seva biblioteca fou cedida a l’Institut d’Estudis Catalans.