Proclamat a Sírmium per l’exèrcit a la mort de Claudi. La seva obra militar fou doble, en primer lloc a Europa contra els vàndals i els alamans jutungs, que el venceren a Plasència (Itàlia) el 270 dC, la qual cosa l’obligà a fer construir l’anomenada muralla d’Aurelià, per a la defensa de Roma. La victòria final romana fou gràcies a l’exèrcit d’Il·líria. Un cop pacificada aquesta part de l’Imperi hagué de lliurar batalla al regne de Palmira, on la reina Zenòbia s’havia alçat i havia proclamat emperador el seu fill. El 272-273 prengué Palmira, féu presonera Zenòbia, i finalment destruí la ciutat. De retorn a Europa restaurà la unitat de l’imperi Romà en derrotar Tètric, emperador de Gàl·lia, i deixà fixat el limes al Rin i al Danubi. La seva política interior fou positiva i assolí de fer una reforma monetària. Propugnà, com a força unificadora de l’Imperi, el culte sincrètic del déu Sol. Morí assassinat.