i Austràsia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Austràsia

Regne de la monarquia franca de la qual fou separat i a la qual fou reincorporat diverses vegades.

Comprenia essencialment el que després constituí l’Alta i la Baixa Lotaríngia, Francònia i Alamània i durant diversos períodes també la totalitat o part de la Xampanya, Frísia, Turíngia i Baviera. La capital habitual era Metz. L’origen remunta al repartiment del regne del francs per ClodoveuI (511), que atribuí el país dels ripuaris, la vall del Mosel·la, el Hessen franc i el protectorat sobre els alamans a TeodoricI, el qual establí el seu domini sobre Xampanya, Turíngia i Baviera (511-534). El 555 Austràsia passà, sota ClotariI, a formar part del regne franc reunificat. Se'n tornà a separar a la mort de Clotari —el nom d’Austràsia apareix en els texts vers aquesta època— i correspongué al seu fill SigebertI (561-575). A partir d’aquest moment Austràsia entrà en el procés de divisions, reunificacions i lluites dinàstiques del període merovingi del regne franc. Durant aquest període s’anà precisant un particularisme austràsic enfront de Nèustria, reconegut per ClotariII, rei de tots el francs, amb la concessió (614) d’un majordom de palau a cada un dels regnes de la monarquia i s’afermà amb la constitució d’una dinastia de titulars d’aquest càrrec els pipínids, que acabaren per aconseguir el domini efectiu de la monarquia unificada sota KhilpericII (721) i la corona dels francs amb Pipí el Breu (751).

Col·laboració: 
NCJ
Llegir més...