D’ideologia liberal, prengué part en la primera guerra Carlina amb el grau de comandant, i fou elegit diputat diverses vegades. Ja de jove s’establí a Madrid, on obrí una impremta. Les seves novel·les, les primeres que seguien el Romanticisme postulat per Victor Hugo i Eugène Sue, aparegueren en fulletons i assoliren un gran èxit: María, la hija del jornalero (1845) —traduïda al francès (1846) amb un pròleg de Sue, i a altres llengües—, La marquesa de Bellaflor o el niño de la inclusa (1846), Pobres y ricos o la bruja de Madrid (1849), etc. En la mateixa línia escriví drames com El primer crimen de Nerón (1830). En les seves obres exaltà la pobresa i la llibertat enfront del poder i l’opressió, la qual cosa restà més palesa en els llibres didàctics: El panteón universal (1853-54), El palacio de los crímenes o el pueblo y sus opresores (1855), etc. Edità la “Biblioteca Universal”, on aparegueren obres a preus populars.
Venceslau Ayguals d’Izco
© Fototeca.cat
Novel·lista, prosista didàctic i dramaturg.