Lluís Aymamí i Baudina

(Barcelona, 1899 — Ciutat de Mèxic, 1979)

Periodista.

En la seva joventut s’especialitzà en el periodisme esportiu i treballà successivament en la revista “Futbol”, primera publicació d’aquest gènere que es publicà a l’Estat espanyol, i en la redacció de “Las Noticias”, “El Mundo Deportivo” i “La Nau”. Participà en la fundació del setmanari esportiu “La Rambla” (1930). Amb l’adveniment de la República es decantà cap a la crònica política, de primer a “La Publicitat” i després a “La Humanitat”, on fou nomenat redactor en cap l’any 1933. L’any 1936 passà a dirigir “La Rambla”, ja convertit en diari polític, i simultàniament també dirigí la segona etapa del setmanari “Suport”, òrgan aleshores del Socors Roig Internacional. L’any 1938 es féu càrrec de la direcció de “Treball”, l’òrgan central del PSUC, fins al final de la guerra. S'exilià a Mèxic, on, el 1940, fundà la revista “Informacions de Catalunya” i més endavant dirigí “El Poble Català”, revista de caire independentista. Fou president de la Unió de Periodistes catalans i de l’Orfeó Català de Mèxic (1945). Col·laborà en diversos diaris mexicans i contribuí a la fundació del diari “El Día”. És autor de Amb els braços oberts. Reportatge de l’Estatut (1932), Macià. Trenta anys de política catalanista (1933) i El sis d’octubre tal com jo l’he vist (1935). Pòstumament, F.Burguet edità un recull de les seves memòries sota el títol Els diaris de La Rambla (1997).