i Miguel José de Azanza | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Miguel José de Azanza

història hist
Polític afrancesat.
Aviz, Alentejo, 1745 — Bordeus, 1836

Duc de Santa Fe. Fou nomenat ministre de guerra per Carles IV (1793) i virrei de Nova Espanya (1798-1800). Retornat a la península Ibèrica, fou ministre d’hisenda de Ferran VII (1808) i membre de la junta provisional que Ferran VII deixà en marxar cap a Baiona (1808); fou reclamat per Napoleó a Baiona i designat president de l’assemblea de notables que promulgà l’estatut de Baiona. Sota Josep I detingué les carteres d’Índies i de Cultes, i esdevingué el seu home de confiança, fins al punt de presidir el consell en la seva absència (abril-juliol 1811). Influí, en qualitat d’ambaixador extraordinari, en la negociació de Josep I amb Napoleó per a la revocació dels decrets de 8 de febrer. És autor, amb Gonzalo O'Farril, d’una Memoria sobre los hechos que justifican su conducta política desde marzo de 1808 hasta abril de 1814.

Col·laboració: 
JMR
Llegir més...