i Félix de Azara y de Perera | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Félix de Azara y de Perera

Félix de Azara y de Perera
© Fototeca.cat
història militar hist mil, biologia biol i enginyeria eng
Enginyer militar, geògraf i naturalista aragonès.
Barbuñales, Aragó, 18 de maig de 1746 — Barbuñales, Aragó, 26 d’octubre de 1821

Germà del bisbe de Barcelona Eustaquio i del diplomàtic José Nicolás i cosí d’Eusebio Bardaxí. Estudià matemàtiques a Barcelona; col·laborà amb Cermeño, dissenyador de la Barceloneta, i dirigí treballs de fortificació a Figueres i a Mallorca. Prengué part en l’expedició d’Alger (1775). El 1781, com a membre de la comissió que havia de fixar, al Brasil, la frontera amb Portugal, anà a Amèrica i traçà un mapa de la regió i estudià la flora i la fauna del Paraguai i del Riu de la Plata. Retornà a Europa (1801) i s’establí a París amb el seu germà José Nicolás, fins a la mort d’aquest el 1804, que es retirà a Barbuñales. Refusà el virregnat de Mèxic que li oferí Godoy. Entre els seus escrits cal remarcar: Voyage dans l’Amérique méridionale (París 1809), Descripción e Historia del Paraguay y del Río de la Plata (Madrid 1847), Apuntamientos para la historia natural de los páxaros del Paraguay y Río de la Plata (Madrid 1802) i Reflexiones económico-políticas sobre el estado del reino de Aragón . La seva obra cartogràfica i geogràfica s’avançà al seu temps. Com a naturalista, bé que fou un autodidacte i la seva obra és desigual, té observacions i troballes que impressionaren Darwin.

Col·laboració: 
JMBa
Llegir més...