Prengué una actitud política liberal que el portà cap al republicanisme i a la crítica del sistema representatiu de la Restauració. El 1873 guanyà una càtedra de legislació comparada a Madrid, alhora que s’incorporava al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla. Expulsat de la càtedra per la seva crítica del govern, esdevingué més tard rector de la Institución Libre de Enseñanza, que ell fundà a Madrid amb Francisco Giner de los Ríos. Fou diputat ininterrompudament del 1886 al 1916 i presidí la conjunció republicanosocialista (1909). Els darrers anys de la seva vida passà al partit reformista de Melquíades Álvarez acceptant implícitament la monarquia. Presidí l’Instituto de Reformas Sociales des del 1903, que fou creat, fins a la seva mort. Entre les seves nombroses obres destaca El régimen parlamentario en la práctica (1885). És un dels fundadors de la sociologia castellana.
Gumersindo de Azcárate
© Fototeca.cat
Polític, jurista, educador i sociòleg castellà.