i Martín de Azpilcueta | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Martín de Azpilcueta

història eclesiàstica hist ecl i història del dret canònic hist dr can
Canonista i moralista, anomenat Doctor Navarro per raons de naixença.
Barasoain, Navarra, 1492 — Roma, 1586

Estudià filosofia i teologia a Alcalá de Henares (1503-10), i dret a Tolosa de Llenguadoc. Fou professor en aquesta ciutat i també a Càors, a Salamanca (1524-38) i a Coïmbra (1538-55). Com a jurista fou deixeble de Vitoria i de Covarrubias. Ja jubilat, visqué a Madrid i a Salamanca i fou assessor de Felip II de Castella. El 1552 escriví en portuguès el famós Manual de Confessores, que després (1556) traduí al castellà, i hi afegí cinc apèndixs entre els quals destaquen el Comentario resolutorio de usuras i, sobretot, el Comentario resolutorio de cambios, que tingué 26 reedicions abans del 1626. Profund coneixedor de les conseqüències econòmiques de l’arribada de l’or de les Índies, descriví un quantitativisme imperfecte, precusor del que definí Jean Bodin, relacionant el fet que els preus siguin més o menys alts amb el fet que la quantitat de diners sigui més o menys elevada. A més, reconegué una certa productivitat del diner; tingué una posició moderada contra la usura i establí una tipologia dels canvis. El 1567 es traslladà a Roma per defensar Bartolomé de Carranza, i hi fou penitenciari apostòlic.

Col·laboració: 
EtLl
Llegir més...