Cursà la carrera de medicina. S'uní a la revolució del 1910 i sofrí dos anys d’exili als EUA. Escriví crítica literària i peces dramàtiques, però fou conegut per les seves novel·les, d’entre les quals destaquen María Luisa (1907), Los de abajo (1916) —Premio Nacional de literatura—, en la qual, amb tècnica concisa, dóna la seva visió de la revolució mexicana, i La luciérnaga (1930).