i Mihály Babits | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Mihály Babits

literatura lit
Escriptor hongarès.
Szekszárd, Tolna, 1883 — Budapest, 1941

Des del 1917 dirigí la revista literària Nyugat (‘Occident’) i es convertí en el capdavanter de la vida literària hongaresa. Persona de vasta cultura, humanista i governat per sòlids principis morals, s’oposà a la Primera Guerra Mundial, i més tard al feixisme. De primer conreà una lírica de precoupacions essencialment formals, però els trasbals dels esdeveniments històrics l’empenyé cap a la vida real, i el portà a un aprofundiment de contingut. El punt màxim del seu art és el poema èpic Jónás könyve (‘El llibre de Jonàs’, 1940), juntament amb Jónás imája (‘La pregària de Jonàs’), que el segueix. Els seus reculls poètics més importants són: Levelek Iris koszorújából (‘Fulles de la corona d’Iris’, 1909), Recitativ (1916), Az istenek halnak, az ember él (‘Els déus moren, l’home viu’, 1929). Com a novel·lista excel·lí amb Halálfiai (‘Fills de la mort’, 1927), que descriu la decadència de la petita noblesa hongaresa i la vida cultural del país al començament del s. XX. És autor d’una història de la literatura europea (1934-35). Féu excel.lents traduccions a l’hongarès de dante, Shakespeare, Sòfocles i de la poesia de l’antiguitat.

Col·laboració: 
JMF / AFa
Llegir més...