Fill de Pau Bacallar i Santucho, governador de Sàsser i del Logudor. Fou governador de Càller i de la Gal·lura. Partidari actiu dels drets de Felip V sobre Sardenya (1708-09) obtingué com a recompensa el títol de marquès de San Felipe (1709). Destacat com a ministre a Gènova (1714), contribuí a l’empresa propugnada per Alberoni d’ocupar Sardenya (1717) i Sicília (1718). Un any abans de la seva mort era nomenat diplomàtic a Holanda. Com a escriptor cultivà la poesia (Los Tobías (1709), poema en octaves), però sobretot és conegut per les seves obres teoricopolítiques i històriques: Palacio de Momo (Lió 1714), Monarquía hebrea (Gènova 1719), El arte de reinar (Madrid 1787) i, sobretot, Comentarios de la guerra de España desde el principio del reinado del rey Felipe V hasta la paz general del año 1725 (Gènova 1725?) en la qual ataca l’austrofília catalana. També li és atribuïda una Description géographique, historique et politique du royaume de Sardaigne publicada a la Haia l’any 1725.