Integrat al moviment idealista del primer terç del s. XX, fou un dels fundadors de la revista Ronda (1919-23). És conegut, sobretot, com a autor de novel·les de tema històric italià, d’entre les quals destaquen Il diavolo al Pontelungo (1927), Il mulino del Po (1938-40), Il pianto del figlio di Lais (1945) i Non ti chiamerò più padre (1959). Altres novel·les són: Il figlio di Stalin (1953), Il coccio di terracotta (1966), Rapporto segreto (1967), etc. Com a assagista és autor de Leopardi e Manzoni (1960). Reuní la seva poesia en quatre volums amb el títol general de Versi e rime (1971-74).