Seguí la fortuna de la seva muller com a príncep consort de Lucca i Piombino (1805) i, més tard, gran duc consort de Toscana, bé que sempre a segon terme, sense intervenir en el govern. A la caiguda de Napoleó acompanyà Elisa a Bohèmia i a Trieste; morta ella (1820), tornà a Itàlia.