Jaume Bach i Núñez

(Sabadell, Vallès Occidental, 4 d’abril de 1943)

Jaume Bach i Núñez (esquerra) i el seu fill Eugeni

© Bach Arquitectos

Arquitecte, germà del poeta Josep Ramon Bach .

Format a l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de BarcelonaEscola d’Arquitectura de Barcelona (1969), de la qual és professor titular des del 1970 i on es doctorà el 1991, també ha estat professor visitant a Hannover, Dublín i Torí.

És autor de la casa Olèrdola, a Barcelona (1975-81, premi FAD). Del 1976 al 1998 treballà associat amb Gabriel Móra i Gramunt, amb qui realitzà uns blocs d’apartaments a Cerler i l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona (1984). Pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat rebé el premi FAD de restauració (1982). Durant els anys vuitanta continuà la seva activitat en edificis modernistes barcelonins, com l’Escola i Porxos Jujol (1985-87) —que suposà la rehabilitació dels tallers Mañach (1916)— i l’adequació per a ús cultural del Palau Macaya (1988-89), obra de Puig i Cadafalch (1901). Les referències a arquitectures històriques són presents també a les caves J.M. Raventós (1985-88, Sant Sadurní d’Anoia). A partir de la realització d’obres com la planta incineradora de residus sòlids a Tarragona (1988-90), destaca per una expressió més tecnològica, en consonància amb els programes abordats. És el cas de l’estadi olímpic d’hoquei sobre herba a Terrassa (1989-91), de la central telefònica de la Vila Olímpica de Barcelona (1989-92), de la nova estació de la UAB a Bellaterra (1990-95) i del centre operatiu de Rubí (1989-95), entre d’altres. En l’àmbit residencial han realitzat un complex d’habitatges a Sabadell (1989-93) i l’edifici multifuncional Illa Fleming, a Barcelona (1997-99).

L’any 1998 creà amb el seu fill, Eugeni Bach i Triadó, la firmaBach arquitectes. És també autor del complex d’oficines del Banc Sabadell a Sant Cugat del Vallès (2001-03), el centre cultural Casa del Tibet (2003-04), la residència assistida i centre de dia per a gent gran Ribera Baixa del Prat de Llobregat (2005-07), la casa Foixà al Baix Empordà (2005-07), la casa PR de Tiana (2004-08), el nou altar i transsepte de la catedral de Parma (2005-09) i un edifici d’habitatges al carrer de Casp de Barcelona (2007-09), entre d’altres. 

La seva extensa i reconeguda trajectòria professional està basada en la seva personal manera d’afrontar projectes totalment diferents, com equipaments esportius, estacions de ferrocarril, centres docents, centres de salut, recintes industrials, cellers vinícoles, entitats bancàries, habitatge col·lectiu i cases unifamiliars. Un factor comú a moltes de les seves obres és l’ús de la llum i la utilització de materials fortament relacionats amb el lloc. La seva obra presenta sempre una realitat connectada a l’entorn, sense buscar artificis innecessaris.