i Francis Bacon | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francis Bacon

Francis Bacon

història hist i filosofia filos
Filòsof i home d’estat anglès, baró de Verulam i vescomte de Saint Albans.
Londres, 22 de gener de 1561 — Londres, 9 d’abril de 1626

Filòsof i home d’estat anglès. Estudià lleis a Cambridge i exercí diversos càrrecs polítics sota el regnat de JaumeI, entre ells el de lord chancellor. El 1621, acusat de concussió, abandonà la vida política. Fou un dels primers a prendre consciència de la significació històrica de les ciències i de com aquestes havien de transformar no solament la filosofia, sinó també la vida dels homes. Per Bacon el saber ha de permetre a l’home de dominar la natura. Bacon tractà, per això, d’unir les tradicions sàvia i menestral, fins aleshores separades. La seva filosofia és basada, essencialment, en la substitució de la lògica deductiva medieval, que ell qualificà d’estèril, per un nou mètode, experimental i inductiu. La seva obra principal, el Novum organum scientiarum (1620), ensems amb De dignitate et augmentis scientiarum (1623), forma l’inici d’un ambiciós projecte de síntesi total del coneixement humà, que s’havia d’anomenar Instauratio Magna. Després de criticar els prejudicis (idola) que obstaculitzen el camí de la veritable ciència, Bacon fixa sistemàticament les regles de la inducció (taules de presència, d’absència i de graus). Desconegué la importància del mètode analític i de les matemàtiques, i es mostrà adversari del mètode elaborat per Galilei, perquè els fenòmens hi són aïllats de llur medi natural i estudiats només en llurs aspectes mesurables. La filosofia de Bacon fou anomenada, durant molt de temps, “nova filosofia” i “filosofia experimental”. El Novum organum tingué una gran influència a Anglaterra al segle XVII, i a França al segle XVIII. Amb tot, els progressos de la ciència al segle XVII foren producte del mètode matematicodeductiu elaborat per Galilei i per Descartes, mentre que el mètode qualitatiu-inductiu de Bacon no trobà el seu terreny d’aplicació fins al segle XIX, amb els desenrotllament de la geologia i la biologia evolucionistes. Bacon és encara autor d’uns Essays (1625), model de la prosa anglesa en el gènere, recull de reflexions d’una moral pràctica, i d’una utopia científica inacabada, New Atlantis (1626).

Col·laboració: 
JSC / JTo
Llegir més...