i Péter Bacsó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Péter Bacsó

cinematografia cin
Realitzador cinematogràfic i guionista hongarès.
Košice, Eslovàquia, 6 de gener de 1928 — Budapest, 11 de març de 2009

El 1950 es graduà a la Universitat de Budapest en teatre i cinema. Guionista durant els anys cinquanta, el 1964 obtingué èxit com a realitzador amb Nyáron egyszerü (‘A l’estiu és senzill’). Creador fecund, produí gairebé tota la seva obra, majoritàriament sàtires, en règims autoritaris, dels quals evità la censura a través de la metàfora, l’elipsi, les ambigüitats calculades i els sobreentesos, tot i que alguns dels seus films, com ara A tanú (‘El testimoni’), rodat el 1968, no fou estrenat fins deu anys més tard. Arran del seu suport a la revolta antisoviètica, de 1956 a 1960 hom li prohibí rodar pel·lícules. Hom pot esmentar Nyár a hegyen (‘Estiu a la muntanya’, 1967, premiat l’any següent a Sant Sebastià), Fejlövés (‘A boca de canó’, 1968), , Jelenidő (‘Temps presladaent’, 1972), Szikrázó lányok (‘Quan es deslliuren’, 1974), Ereszd el a skakállamat! (‘No toquis la meva barba’, 1975), Zongora a levegöben (‘Aria per a piano’, 1976), Riasztólövés (‘Crit d’alarma’, 1977), Aramütés (‘Sacsejada elèctrica’, 1978), Ki beszél itt szerelemröl? (‘Per què no parlem d’amor?', 1979), A svéd, akinek nyoma (‘L’home que es tornà evanescent’, 1980), Tegnapelött (‘Abans d’ahir’, 1981), Sértés (‘L’insult’, 1982), Te rongyos élet! (‘Tu, vida mesquina!', 1983), Hány az óra, Vekker úr? (‘Quina hora és, senyor rellotge?', 1985), Banánhéjkeringö (‘El vals sobre la pell de plàtan’, 1986), Titánia, Titánia (1988) i Sztálin menyasszonya (‘La promesa de Stalin’, 1991), Megint tanú (‘Nou testimoni’, 1994), Balekok és banditák (‘Colomins i bandits’, 1997), Hamvadó cigarettavég (‘Cigarreta en cendres’, 2001) De kik azok a Lumnitzer növérek? (2006) i Majdnem szüz (‘Quasi verge’, 2008).

Llegir més...