La Bactriana apareix a la història com a part de l’imperi aquemènida al s VII aC. Aquesta província, juntament amb la Sogdiana, representava l’extrem nord-est de l’imperi persa, en contacte immediat amb les tribus escites nòmades i al peu de les collades que comuniquen l’estepa asiàtica amb la plana índia. Els seus pobladors parlaven un dialecte irànic oriental en la versió més antiga del qual són composts els himnes més antics de l'Avesta, fet que coincideix amb la versió tradicional que en fa la regió bressol del profeta Zaratustra. La conquesta de la Bactriana per Alexandre el Gran (330 aC) posà aquesta regió en contacte directe amb el món mediterrani; la població indígena oposà una forta però breu resistència; s’hi establiren guarnicions i colònies gregues, especialment a la capital, Bactres. A la divisió de l’imperi macedònic la satrapia passà a formar part del regne dels selèucides. Pels volts de l’any 250 aC, el governador Diòdot s’independitzà de fet, però sense prendre el títol de rei. El seu fill fou destronat per Eutidem I a la fi del s III aC, que constituí el regne de Bactriana. L’expansió dels parts i la cessió de la major part de les províncies orientals a l’imperi maurya aïllà i protegí alhora el nou regne, el qual fou consolidat per Demetri I, fill d’Eutidem. La revolta d’Eucràtides I (171-150 aC) donà origen a una nova dinastia que s’alternà en el tron amb els descendents de Demetri. Fins al començament de l’era cristiana, quan la invasió dels escites destruí el poder grecomacedònic a l’àrea, se succeïren els monarques i els petits estats hel·lenístics que s’estengueren per la plana índia del Panjab. Aquests principats foren unificats durant un breu període (115-90 aC) sota Menandre I Sòter mentre el centre del poder s’anava desplaçant cap a l’Índia. El regne bactrià i les seves ramificacions índies representaren, alhora que l’extrem oriental del món hel·lenístic, una síntesi cultural original d’elements grecs, irànics i índics, la qual es prolongà fins ben entrada l’era cristiana sota els dominis indoscita, part, tokhari i Kušān i, alhora que influí decisivament en el desenvolupament de l’art indi ( art grecobúdic), fou un gran vehicle de difusió del budisme cap a l’Àsia central i la Xina. La cultura bactriana és coneguda principalment per la riquesa del seu monetari, un dels més notables d’entre els hel·lenístics.