Centre comercial d’una àrea agrícola, té indústries alimentàries i tèxtils: fàbriques de farina i licors, conserves de carn, central lletera, filatures de cotó, planta rentadora de llana. La seva àrea comercial engloba la zona oriental de la província i part de la de Càceres. Seu episcopal. Universitat.
Capital del petit regne independent dels Banū al-Aftars (sXI), Badajoz caigué el 1094 en poder dels almoràvits i, posteriorment, dels almohades. Fou conquistada definitivament per Alfons IX de Lleó (1230). El 1289 esdevingué escenari de lluita entre portugaleses i bejaranos. La proximitat amb Portugal motivà diversos setges d’aquesta potència per a conquerir-la. El 1801 hi fou signat un tractat de pau que posà fi a l’anomenada "guerra de las naranjas" entre Espanya i Portugal. Durant la Guerra contra Napoleó fou ocupada pel mariscal Soult (1811) i reconquerida pel general Wellington. A l’agost del 1883 tingué lloc a Badajoz un dels últims aixecaments republicans del sXIX en pronunciar-se en favor de la república la guarnició de Badajoz; malgrat el seu fracàs, aquest aixecament repercutí a Santo Domingo de la Calzada i a la Seu d’Urgell. Badajoz fou ocupada per les tropes del general Franco els primers dies de la guerra civil (agost del 1936). Posseeix escasses mostres romanes. Conserva l’alcassaba almohade (començada cap al 1170). La catedral, gòtica (1232-84), amb afegits dels ss XVI i XVII, conté, en el cor, un bell cadirat renaixentista (1557) tallat per Jeroni de València. L’església de la Concepció (1768), de planta circular, és obra de Ventura Rodríguez.