i Baden | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Baden

Antic estat d’Alemanya sorgit de la unificació dels dominis de la casa de Baden i del procés de dissolució del Sacre Imperi.

S'estenia a la riba dreta del Rin des de Wertheim fins a Basilea, per uns 284 km, en forma de franja d’una amplada que anava dels 18 als 154 km. Tenia una extensió de 15 069 km 2 i una població (en començar la Segona Guerra Mundial) de 2 813 657 h. La capital era Karlsruhe.

En extingir-se la branca de Baden-Baden (1770), el país fou unificat sota la persona de Carles Frederic I de la branca Baden-Durlach (mort el 1811), el qual es convertí en l’únic marcgravi de Baden. El 1803, essent aliat de Napoleó, fou elevat a la dignitat electoral i engrandí els seus estats amb l’adquisició d’una part del Palatinat, els bisbats de Constança, Basilea, Estrasburg i Espira i algunes abadies. Posteriorment, la pau de Presburg del 1805 li atorgà els nous territoris de Brisgòvia i Ortenau, parts del landgraviat de Fürstenberg, el comtat de Bondorf i la ciutat de Constança. L’any 1806, el marcgravi Carles Frederic I rebé el títol de gran duc de Baden i el de duc de Zähringen i, després de separar-se del Sacre Imperi, entrà a formar part d’una nova entitat política, la Confederació del Rin. El seu successor, el gran duc Carles, malgrat ésser casat amb Eugènia Beauharnais, filla adoptiva de Napoleó, se separà de la Confederació del Rin (1813) i s’adherí a la Confederació Germànica (1815); així pogué retenir el ducat a la caiguda de Napoleó. El 22 d’agost de 1818 fou proclamada a Baden una constitució que convertí el país en un estat constitucional. Gradualment s’anà desenvolupant una oposició liberal al nord del país (zona de més industrialització), i, malgrat que el moviment revolucionari del 1830 repercutí poc a Baden, el del 1848 el trastornà considerablement. Davant l’intent d’establir una república democràtica, el gran duc Leopold fugí. La intervenció, però, de l’exèrcit prussià l’estiu del 1849 aixafà la revolució i restablí el statu quo anterior. El successor de Leopold, Frederic I, s’alià amb Àustria durant la guerra Austroprussiana del 1866, a despit d’ésser casat amb Lluïsa, filla de Guillem I de Prússia. El seu govern es distingí per una política cultural progressista; en són prova la fundació a Karlsruhe (1854) de la Kunstakademie, el desenvolupament de les universitats de Friburg i Heidelberg i la fundació del primer institut femení a Karlsruhe. L’any 1870, el gran ducat de Baden s’uní, mitjançant un tractat militar, a la confederació de l’Alemanya del Nord, i poc temps després entrà dins l’imperi alemany. Després de la revolució del 1918, el gran duc Frederic II abdicà i Baden adoptà una constitució democràtica (21 de març de 1919). El 1933 Baden perdé l’autonomia. Hitler hi envià (1934) Robert Wagner com a gauleiter i comissari del Reich, l’autoritat del qual fou ampliada a partir del 1940 amb Alsàcia. El 1951, Baden, Württemberg i Hohenzollern foren agrupats en el land de Baden-Württemberg de la República Federal d’Alemanya.

Col·laboració: 
JCM
Llegir més...