i Baden-Württemberg | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Baden-Württemberg

Vista de Freiburg im Breisgau, ciutat alemanya del land de Baden-Württemberg
© B. Llebaria
Land d’Alemanya.
Població: 
10.319.367 h
[est 1996]
Extensió: 
35.752 km2

La capital és Stuttgart . Geològicament, hom pot dividir el land en tres grans regions: la vall de l’Alt Rin, a l’W, que limita amb l’Oberwald al NW i el massís de la Selva Negra a l’W, els altiplans sedimentaris de Suàbia a l’E, i la zona prealpina al SE, amb el llac de Constança com a límit sud. Hidrogràficament, el territori es reparteix en unes tres quartes parts corresponents a la conca del Rin (del qual el Neckar és el principal afluent al land ), i una quarta part, que correspon a la conca del Danubi. El clima és de predomini atlàntic (uns 19 C de mitjana al juliol i al voltant dels 0 C al gener a l’Alt Rin), amb abundants precipitacions (entre 1 500 i 2 000 mm/any), bé que el relleu modifica considerablement aquests valors. Vers l’E s’accentua la continentalitat. L’agricultura, molt mecanitzada i productiva, és, no obstant això, marginal en el conjunt de l’economia del land (1,7% del PIB i 5,4% de la població activa el 1985). Prop d’un 42% de la terra és dedicada a l’agricultura, i un 36% al bosc. Predomina la petita o mitjana explotació. Els principals conreus són els cereals, les patates, la bleda-rave, el farratge i els arbres fruiters. Amb Renània-Palatinat forma la regió vitivinícola d’Alemanya. El conreu de la vinya té lloc a les ribes del Rin i del Neckar. El Baden-Württemberg és molt industrialitzat malgrat la seva manca de jaciments minerals i de fonts d’energia. La indústria fou fins fa pocs anys el principal sector de l’economia (49% del PIB i 49% dels actius el 1985). Els sectors de la maquinària, l’automòbil i l’electrònica han desplaçat el tèxtil en importància relativa, que fins els anys cinquanta ocupava el primer lloc. Les principals àrees indústrials es troben a les conurbacions del curs mitjà del Neckar (Stuttgart-Esslingen-Boblingen-Ludwigsburg), a la confluència del Rin i el Neckar (Heidelberg, Mannheim) i també les ciutats de Karlsruhe, Ulm i Pforzheim. Els serveis comprenen prop del 50% del PIB i dels actius, proporció inferior a la mitjana d’Alemanya, que se situa prop del 60%, decalatge degut a la gran puixança de la indústria i no pas a una insuficiència del sector terciari regional. Stuttgart és un important centre comercial i financer. Baden-Württemburg és el segon land després de Baviera pel que fa a turisme, sector en el qual destaquen les nombroses instal·lacions de banys termals. La població, formada bàsicament per suabis i franconians, experimentà des del 1945 un fort increment (prop del 60%) procedent primer dels refugiats de l’antiga RDA, i posteriorment d’altres estats del sud d’Europa i el tercer món. La densitat és de 283,8 h/km 2 . La població és molt urbanitzada, i es reparteix en un gran nombre de ciutats mitjanes (Mannheim, Karlsruhe, Ludwigsburg, Tübingen, Ulm, Ravensburg, Heidelberg, Friburg de Brisgòvia, etc.), cap de les quals, exceptuant la capital, no excedeix els 500 000 h. La població és aproximadament en un 44% de religió protestant i en un 47,1% catòlica. El land comprèn quatre divisions administratives (Stuttgart, Karlsruhe, Friburg de Brisgòvia i Tübingen). En acabar la Segona Guerra Mundial, el país de Baden fou dividit per les potències d’ocupació en dues parts: el nord, amb capital a Karlsruhe, fou inclòs dins la zona d’ocupació nord-americana i, unit amb la part septentrional de Württemberg, formà el land de Württemberg-Baden. El sud, amb capital a Friburg de Brisgòvia, ho fou dins la zona d’ocupació francesa i constituí el land de Baden. D’altra banda, el Württemberg del Sud, juntament amb Hohenzollern, formà el land de Württemberg-Hohenzollern amb capital a Tübingen. L’any 1950 hom féu un referèndum consultiu en el qual el Baden del Nord, el Württemberg del Nord i el Württemberg-Hohenzollern votaren la formació d’un estat unificat, mentre que el Baden del Sud votà el restabliment de l’antic territori. Un nou referèndum al desembre de l’any següent donà els mateixos resultats; aquesta vegada, però, el Baden del Sud hagué d’acceptar la unificació en virtut de les condicions establertes a la llei federal que organitzà el referèndum. Així el Baden, el Württemberg i el Hohenzollern foren reunits per a formar el land de Baden-Württemberg de la República Federal d’Alemanya. Des de la seva formació, el Baden-Württemberg és un feu tradicional de la CDU.

Col·laboració: 
MDV / JCM
Llegir més...