i Concepció Badia i Millàs | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Concepció Badia i Millàs

SinònimConxita Badia
Concepció Badia i Millàs
© Fototeca.cat
música mús
Soprano i professora de cant, coneguda per Conxita Badia.
Barcelona, 1897 — Barcelona, 1975

Fou deixebla d’Enric Granados, del qual ha estat la intèrpret més fidel. Excel·lí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües. Estrenà obres de Schönberg, Gerhard, Halffter, Falla (n'estrenà Psyché , 1924), Rodrigo, entre d’altres. Interpretà cançons de concert d’autors catalans contemporanis remarcables com Alió, Pedrell, Casals -que la dirigí sovint-, Vives, Pahissa, Nin, Millet, Mompou, Homs, Montsalvatge i Bonet. El 1930, a São Paulo, treballà amb Heitor Villa-Lobos. El 1939, instal·lada a Buenos Aires, esdevingué intèrpret predilecta de Manuel de Falla, també exiliat, i de compositors argentins com Castro, Gilardi, Ginastera, Gustavino, López Buchardo, Suffren etc. Actuà a les principals sales de concert argentines i uruguaianes i a les emissions de Radio el Mundo, amb les quals féu conèixer la música catalana a Amèrica. Creà escola, en formar-se un nucli de deixebles americans que seguiren el seu estil i els seus gustos. De retorn a Catalunya (1946), a Barcelona, fou la gran difusora de la música culta llatinoamericana a Espanya i Europa. El 1948 estrenà La rosa als llavis d’Eduard Toldrà i Salvat-Papasseit. Fou professora de cant al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, fou mestra de Montserrat Caballé i amplià el cercle d’alumnes als cursos internacionals d’interpretació musical de Santiago de Compostel·la. Entre els nombrosos guardons i homenatges, rebé la medalla d’or de la ciutat de Barcelona el 1969. Té una abundant discografia.

Llegir més...